PeaceMaker, el juego de la paz”
Aquest joc ens apropa al conflicte donat entre Israel i Palestina. A través d’aquest joc podem veure quina és la situació que allà s'està vivint,a més d’això ens fa replantejar-nos les actuacions tant de polítics com de militars; ja que en diferents moments del joc em de prendre decisions que molts d’ells prenen en la vida real quan es donen aquestes situacions.
Em sembla prou interessant que l’objectiu del joc sigui aconseguir la pau en aquest conflicte, ja que és un joc que ens apropa a la guerra des de d’una vessant on es pretén la fi dels conflictes bèl·lics.
Aquest joc el podeu trobar a: http://www.gameover.es/category/educativos
Aquest l'he trobat sense tenir en compte els recursos que ens vas oferir a classe, per veure que s'oferia en relació als videojocs socials fora de l'àmbit. Trobo que es pot perdre de vista l'objectiu global del joc, només he pogut accedir a la demo del joc i llavors no sé com és quan acaba el joc, no sé si es fa cap tipus de reflexió sigui quina sigui l'actuació del jugador; possem-nos en el cas de que el jugador no pretén aconseguir la pau, ho veu com un joc purament bèl·lic, això es treballa en el joc? se'l porta a cap tipus de reflexió?
si algú pot jugar al joc sencer ja compartirem aquest contingut, ok? merci!!!
Ja aniré adjuntant altres recursos de serious games perque poguem contrastar uns amb altres, depenent de si els considero més o menys adequats.
viernes, 28 de noviembre de 2008
viernes, 31 de octubre de 2008
experiències positiva i negativa
Experiències positives i negatives entorn a les noves tecnologies:
Pel que fa a les experiències negatives em centraré sobretot en comentar aquelles relacionades amb els ordinadors i pel que fa a l’àmbit escolar. Com vaig comentar en la primera tecnoautobiografia, va ser al voltant dels últims cursos d’ESO quan em van començar a exigir de forma obligatòria l’elaboració dels treballs a ordinador, aspecte que em dificultava molt les meves tasques escolars ja que sí que tenia ordinador a casa però no impressora, la qual cosa comportava que sempre hagués de preveure el temps, no només per fer el treball, sinó també per poder-ho imprimir el dia abans de l’entrega ja que sinó no em donava temps a imprimir-ho, això implicava que no podia fer-ho o acabar-ho la nit anterior a l’entrega perquè llavors era impossible poder-ho imprimir.
En canvi, pel que fa a la vida personal tot han estat aspectes positius, ja que m’han facilitat molt la relació amb persones que normalment no veig, internet facilita continuar sabent de persones que no tens a prop i que per tant no pots quedar de tant en tant per xerrar... En aquest sentit recordo un Nadal en el qual ens vam poder comunicar i felicitar l’any nou via webcam amb familiar que viuen al poble i que aquell nadal no ens vam poder reunir, era el primer Nadal que passàvem sense part de la família perquè havien marxat a viure al poble i mitjançant internet ens va donar la possibilitat de compartir aquest moment tot i que no fos físicament.
Pel que fa a les experiències negatives em centraré sobretot en comentar aquelles relacionades amb els ordinadors i pel que fa a l’àmbit escolar. Com vaig comentar en la primera tecnoautobiografia, va ser al voltant dels últims cursos d’ESO quan em van començar a exigir de forma obligatòria l’elaboració dels treballs a ordinador, aspecte que em dificultava molt les meves tasques escolars ja que sí que tenia ordinador a casa però no impressora, la qual cosa comportava que sempre hagués de preveure el temps, no només per fer el treball, sinó també per poder-ho imprimir el dia abans de l’entrega ja que sinó no em donava temps a imprimir-ho, això implicava que no podia fer-ho o acabar-ho la nit anterior a l’entrega perquè llavors era impossible poder-ho imprimir.
En canvi, pel que fa a la vida personal tot han estat aspectes positius, ja que m’han facilitat molt la relació amb persones que normalment no veig, internet facilita continuar sabent de persones que no tens a prop i que per tant no pots quedar de tant en tant per xerrar... En aquest sentit recordo un Nadal en el qual ens vam poder comunicar i felicitar l’any nou via webcam amb familiar que viuen al poble i que aquell nadal no ens vam poder reunir, era el primer Nadal que passàvem sense part de la família perquè havien marxat a viure al poble i mitjançant internet ens va donar la possibilitat de compartir aquest moment tot i que no fos físicament.
jueves, 30 de octubre de 2008
espectatives sobre l'assignatura
Pel que fa a les meves expectatives sobre l'assignatura, espero que em pogui motivar en quant a l'ús de noves tecnologies per a fins educatius, és un món que penso que ens pot obrir moltes portes sobretot pel que fa a la difusió de projectes i a apropar-nos a la població per poder-los oferir i intercanviar coses; és per això que espero que arrel de poder formar-me més en aquest camp acabaré veient les avantatges que com a futura professional em pot oferir i així motivar-me per fer-les servir. D'entrada ja hi ha continguts que m'han interessat i que encara no em fet però que em motiven envers l'assignatura, com és la confecció d'una pàgina web, penso que a nivell professional pot ser un recurs molt útil.
Aquesta assignatura em pot oferir el coneixement d'un mon en el qual fins el moment no he participat massa però del qual m'estic adonant que pot ser molt útil.
Aquesta assignatura em pot oferir el coneixement d'un mon en el qual fins el moment no he participat massa però del qual m'estic adonant que pot ser molt útil.
jueves, 9 de octubre de 2008
revisió tecnoautobiografia
Com vam estar veient en la darrera sessió hi ha diferents tipus de tecnologies que fem servir en el nostre dia a dia i que potser no les tenim considerades com a tecnologíes pel fet de no ser aparells electrònics, però si que ho son. Volia afegir alguna d'aquestes tecnologies que ha estat presents durant la meva vida i que en aquesta primera tecnoautobiografia no havía esmentat.
Pel que fa a les de tipus artefactual remarcaré el botó i els cordills de les bambes, quina dificultat supossa manipular-les quan tens 3-6 anys. El botó!! gran descubriment! petit objecte que no t'assabentes de que existeix fins que un dia la teva mare et diu: vinga cordat tu soleta la jaqueta... i "patapam!!" et topes amb el botó, els primers dies trigues tant a poder cordar-lo que la teva mare acaba per fer-ho ella perque sino potser no arribes a l'escola, però quina satisfacció t'aporta el primer dia que el cordas tu sola, ja no tant per haver aconseguit fer-ho sinó pels crits d'alegría de la mare dient: molt bé, ay! que gran ja la meva nena que es corda sola la jaqueta. Amb el temps passa a ser una peça de la teva roba a la qual no dones importància i ja fas un ús d'ell que no té major trascendència...
Si el botó va ser difícil, els cordills de les sabates era el màster per vestir-se. recordo la insistència dels pares perque te'ls cordis tu sola i la dificultat que em supossava, vaiug trigar molt més a apendre-ho que cordar el botó i per tant quan ho vaig aprendre la satisfacció també va ser major, desitjaves ensenyar a tothom que ja sabies cordar-te les sabates.
La bicicleta va aportar al meu oci molt, major llibertat de moviment i d'alguna manera una vida saludable ja que a la mateixa hora que jugaves estaves fent esport. Avui dia encara gaudeixo d'aquesta tecnologia ja que és el meu mitjà de transport per anar a la feina, al centre de pràctiques...
Pel que fa a les simbòliques una de les primeres que em van ensenyar a fer servir en el meu dia a dia van ser els semàfors, era vital saber quan podies creuar el carrer sense el perill de que un cotxe t'emportés per davant, i com patien pares, tietes, avis... perque ho aprenguessis i ho respectessis molt bé. La moneda també va ser un gran descobriment, ja que et permetía anar al quiosc a comprar "xuxes", tot i que ara ja no m'agrada tant aquesta tecnologia...
Pel que fa a les biotecnologies, potser son les que em queden més llunyanes o ara no se m'acut cap més enllà dels fàrmacs, els quals tampoc he fet massa ús, el just i necessari envitant-ho al màxim.
Pel que fa a les de tipus artefactual remarcaré el botó i els cordills de les bambes, quina dificultat supossa manipular-les quan tens 3-6 anys. El botó!! gran descubriment! petit objecte que no t'assabentes de que existeix fins que un dia la teva mare et diu: vinga cordat tu soleta la jaqueta... i "patapam!!" et topes amb el botó, els primers dies trigues tant a poder cordar-lo que la teva mare acaba per fer-ho ella perque sino potser no arribes a l'escola, però quina satisfacció t'aporta el primer dia que el cordas tu sola, ja no tant per haver aconseguit fer-ho sinó pels crits d'alegría de la mare dient: molt bé, ay! que gran ja la meva nena que es corda sola la jaqueta. Amb el temps passa a ser una peça de la teva roba a la qual no dones importància i ja fas un ús d'ell que no té major trascendència...
Si el botó va ser difícil, els cordills de les sabates era el màster per vestir-se. recordo la insistència dels pares perque te'ls cordis tu sola i la dificultat que em supossava, vaiug trigar molt més a apendre-ho que cordar el botó i per tant quan ho vaig aprendre la satisfacció també va ser major, desitjaves ensenyar a tothom que ja sabies cordar-te les sabates.
La bicicleta va aportar al meu oci molt, major llibertat de moviment i d'alguna manera una vida saludable ja que a la mateixa hora que jugaves estaves fent esport. Avui dia encara gaudeixo d'aquesta tecnologia ja que és el meu mitjà de transport per anar a la feina, al centre de pràctiques...
Pel que fa a les simbòliques una de les primeres que em van ensenyar a fer servir en el meu dia a dia van ser els semàfors, era vital saber quan podies creuar el carrer sense el perill de que un cotxe t'emportés per davant, i com patien pares, tietes, avis... perque ho aprenguessis i ho respectessis molt bé. La moneda també va ser un gran descobriment, ja que et permetía anar al quiosc a comprar "xuxes", tot i que ara ja no m'agrada tant aquesta tecnologia...
Pel que fa a les biotecnologies, potser son les que em queden més llunyanes o ara no se m'acut cap més enllà dels fàrmacs, els quals tampoc he fet massa ús, el just i necessari envitant-ho al màxim.
viernes, 26 de septiembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)