revisió tecnoautobiografia

Com vam estar veient en la darrera sessió hi ha diferents tipus de tecnologies que fem servir en el nostre dia a dia i que potser no les tenim considerades com a tecnologíes pel fet de no ser aparells electrònics, però si que ho son. Volia afegir alguna d'aquestes tecnologies que ha estat presents durant la meva vida i que en aquesta primera tecnoautobiografia no havía esmentat.
Pel que fa a les de tipus artefactual remarcaré el botó i els cordills de les bambes, quina dificultat supossa manipular-les quan tens 3-6 anys. El botó!! gran descubriment! petit objecte que no t'assabentes de que existeix fins que un dia la teva mare et diu: vinga cordat tu soleta la jaqueta... i "patapam!!" et topes amb el botó, els primers dies trigues tant a poder cordar-lo que la teva mare acaba per fer-ho ella perque sino potser no arribes a l'escola, però quina satisfacció t'aporta el primer dia que el cordas tu sola, ja no tant per haver aconseguit fer-ho sinó pels crits d'alegría de la mare dient: molt bé, ay! que gran ja la meva nena que es corda sola la jaqueta. Amb el temps passa a ser una peça de la teva roba a la qual no dones importància i ja fas un ús d'ell que no té major trascendència...
Si el botó va ser difícil, els cordills de les sabates era el màster per vestir-se. recordo la insistència dels pares perque te'ls cordis tu sola i la dificultat que em supossava, vaiug trigar molt més a apendre-ho que cordar el botó i per tant quan ho vaig aprendre la satisfacció també va ser major, desitjaves ensenyar a tothom que ja sabies cordar-te les sabates.
La bicicleta va aportar al meu oci molt, major llibertat de moviment i d'alguna manera una vida saludable ja que a la mateixa hora que jugaves estaves fent esport. Avui dia encara gaudeixo d'aquesta tecnologia ja que és el meu mitjà de transport per anar a la feina, al centre de pràctiques...
Pel que fa a les simbòliques una de les primeres que em van ensenyar a fer servir en el meu dia a dia van ser els semàfors, era vital saber quan podies creuar el carrer sense el perill de que un cotxe t'emportés per davant, i com patien pares, tietes, avis... perque ho aprenguessis i ho respectessis molt bé. La moneda també va ser un gran descobriment, ja que et permetía anar al quiosc a comprar "xuxes", tot i que ara ja no m'agrada tant aquesta tecnologia...
Pel que fa a les biotecnologies, potser son les que em queden més llunyanes o ara no se m'acut cap més enllà dels fàrmacs, els quals tampoc he fet massa ús, el just i necessari envitant-ho al màxim.